El còmic
Tipus de vinyetes
La vinyeta
simple
És aquella que
està limitada per tots els seus costats. Aquesta s’utilitza quan es desitja
crear una presa única i tancada, com en una pantalla de cinema. Ací entraria la
vinyeta típica de còmic, de forma rectangular, però també pot adoptar multitud
de formes. No hi ha límit per a la imaginació en aquest sentit.
La vinyeta
ortogonal
És aquella vinyeta els costats de la qual són
ortogonals al plànol de la pàgina, és a dir, que les seues vores són rectes i
per tant forma rectangles o quadrats. Són vinyetes estables i s’usen amb molta
freqüència.
La vinyeta
diagonal
Posseeix costats que van en diagonal i no són
ortogonals al plànol de la pàgina, per la qual cosa formen rombes o trapezis.
Aquestes vinyetes s’usen per a donar sensació de moviment o dinamisme, o per a
mostrar alguna imatge perturbadora.
Les vinyetes
exteriors
Són aquelles que es troben separades de les
altres per mitjà dels carrers o pels marges de la pàgina.
Les vinyetes
interiors
Són aquelles que es troben contingudes dins
d’una vinyeta més gran. Serveixen normalment per a mostrar un detall o un fet
que es realitza al mateix temps en eixa escena.
La vinyeta
decorativa
En ocasions, solament usarem el marc de la
vinyeta i l’espai exterior com un element decoratiu, sense més funció que la
visual, de tal manera que la vinyeta es converteix en part del dibuix. Moltes
vegades utilitzarem aquest recurs per a ambientar moments o situacions concrets
de la trama. No obstant açò, en aquest tipus de vinyetes cal anar amb compte;
no s’ha de recarregar tant el dibuix que dificulte la compressió de la
història. Si la història no es comprèn, la funció de la pàgina haurà fracassat.
La vinyeta
trencada
En alguns dibuixos, per a crear sensacions estètiques
i, especialment, de moviment, s’utilitza el recurs de “traure part del dibuix
fóra de la vinyeta”, com si el dibuixat s’estiguera projectant cap a
l’espectador. D’aquesta manera, la vinyeta queda trencada, però guanya en
dinamisme i ordena les vinyetes, situant algunes per sobre de les altres. És un
recurs molt utilitzat en còmics d’acció.
Distribucions del format
Regulars
Les distribucions regulars són les més comunes
dins del còmic. Se solen utilitzar de manera habitual per a expressar vinyetes
calmades o amb càrrega narrativa (diàlegs, per exemple). En el còmic europeu
són pràcticament les úniques.
Irregulars
Les distribucions
irregulars són aquelles que presenten formes estranyes i que fins i tot en
ocasions no estan no subjectes a un nombre determinat de columnes i files.
Aquestes, s’utilitzen normalment per a escenes d’acció o descripcions, on el
lector pot perdre’s en els detalls. En altres ocasions s’utilitzen de manera
que col·laboren de forma gràfica amb la trama.
Els plans i les
angulacions
Gran pla
general
Abarca un gran conjunt allunyat de la càmera
en què el subjecte humà està absent o és insignificant i la natura o l’entorn
pren més importància que la persona, també pot mostrar multituds on la persona
queda diluïda o empetitida i aleshores adquireix un valor dramàtic. Expressa la
solitud, la lluita contra la fatalitat, la integració en el paisatge que protegeix
i absorbeix alhora el personatge i presenta l’escenari.
Pla general
Comprén un conjunt més pròxim que el gran pla
general. La figura humana ocupa 1/3 o 1/4 de l’alçada de l’enquadrament,
traçant un equilibri entre paisatge i individu de tal manera que situa el
personatge en el seu medi concret. També té un caràcter descriptiu Presenta un
entorn exterior, un paisatge o un carrer, o l’interior d’un edifici. En general
no apareixen personatges o aquests formen part de l’entorn. Se sol utilitzar al
començament d’una narració per a situar l’acció.
Pla de conjunt
La persona humana apareix amb entitat dins el
paisatge o decorat. Hi caben diverses persones fàcilment distingibles. Mostra
les accions físiques d’un grup o les relacions entre personatges i objectes.
Les persones tenen prou marge de moviment. La típica fotografia familiar ben bé
pot representar aquest pla. Pot tenir un valor descriptiu o narratiu i ocasionalment
un valor dramàtic.
Pla sencer
La figura humana apareix de cap a peus en el
límit del quadre. Retrata el personatge. Té un valor narratiu però comença a
potenciar el valor expressiu o dramàtic.
Pla americà
S’anomenà americà perquè s’utilitzava
fonamentalment al western per deixar ben clara la posició del revòlver.
Enquadra els personatges a l’alçada dels genolls de tal manera que permet
l’expressivitat del cos humà. L’espectador i el personatge queden situats en un
mateix camp de visió. També s’anomena pla mitjà llarg o pla tres quarts. Ens
aproxima al personatge. Té valor narratiu i dramàtic.
Pla mitjà
La figura humana queda tallada a l’alçada de
la cintura. Així els braços i el rostre, les parts més expressives del cos, es
converteixen en el centre d’atenció per a l’espectador. S’utilitza moltes
vegades en els diàlegs.
Primer pla
Enquadra el personatge des de l’alçada dels
muscles o més concretament de les clavícules. És el tipus de pla que posseeix
major valor expressiu i pot adquirir una enorme força dramàtica ja que ressalta
les emocions i els sentiments dels personatges.
Primeríssim
primer pla
És aquell en què la cara d’un personatge tanca
l’enquadrament mostrant-ne totalment o parcial el rostre.
Pla detall
Pot mostrar una part del rostre o del cos.
Però també un objecte o alguna de les seues parts que puguen tenir alguna
significació dramàtica, narrativa o simbòlica. Emfasitza o assenyala de forma
especial.
Punt de vista o
angle de visió
Normal
Equival a la visió que té una persona quan
està dempeus o assegut. Els ulls de l’espectador estan a l’altura del pit o del
cap dels personatges. Fa la sensació de naturalitat, representa una visió
objectiva i realista dels fets.
Picat
Visió de l’escena des de dalt, com si
l’observara un personatge des d’una posició elevada, és a dir per damunt de la
línia de visió d’una persona, de tal manera que la seua visió és de dalt a
baix. Pot expressar la indefensió, la solitud, angoixa, abandó, abatiment o
terror d’una persona, encara que sol indicar una situació d’inferioritat, de
ser dominat o de ridiculització. També podria indicar simplement que l’escena
és vista des d’un lloc més alt
Contrapicat
Els personatges o coses estan representats des
d’un punt de vista inferior. L’escena se situa per davall de la línia de visió
d’una persona i queda inclinada cap a dalt, de tal manera que la seua visió és de
baix a dalt. Físicament allarga els personatges, en crea una visió deformada.
Pot convertir el personatge en heroi i expressar els seus moments d’eufòria o
triomf, pot magnificar-lo, engrandir-lo, exaltar-lo i ennoblir-lo, però també
fer d’ell un ser superb, poderós i temible, un ser superior. També podria
indicar simplement que l’escena és vista des d’un lloc més baix.
Zenital (o
vista d’ocell)
És el picat màxim, es tracta d’ una visió des
de dalt, totalment perpendicular al sòl i per tant als personatges o objectes
que hi apareixen.
Punt de vista
impossible
La mirada se situa des d’un lloc on no pot ser
vista. Per exemple quan se situa a l’interior d’un taüt o dins d’una nevera
oberta.
